Les males relacions de parella

FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida

BUTLLETÍ “29” EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Les “males”relacions de parella Qüestions per al diàleg: 1. En què es basen les relacions de parella del nois i noies que tenim al voltant nostre? 2. Com podem ajudar els nostres fills i alumnes a créixer sanament, també en les relacions de parella ? 3. Quins estereotips s’han de desfer, per tal d’educar els nois perquè no estableixin relacions basades en l’abús del poder i de domini? I a les noies perquè no depenguin d’un ideal masclista o protector? 4. Quins senyals observables en les relacions entre adolescents ens poden indicar relacions d’abús? Parlem-ne tots plegats!

Propera Trobada FEAC d’Educació Secundària:

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29




TEXT DEL BUTLLETÍ

El príncep blau S’han acabat les classes i la Isabel està endreçant els treballs que ha recollit als alumnes de quart B, mentre escolta el silenci de l’aula buida. Quan acaba, recull quatre papers de terra per tirar-los a la paperera, però abans de llençar-los, veu que en un dels fulls hi ha un text molt llarg: “Sembla un treball de classe. Algun despistat...” pensa, i decideix llegir-se’l. “Ahir vaig tenir por, molta por, en Rafa es va passar molt amb mi, em va cridar com mai ho havia fet. Ja s’havia enfadat altres vegades amb mi, però ahir, va ser sense motiu: D’acord, no el vaig trucar a l’hora que havíem quedat, però... què volia fes jo si era al cotxe amb els meus pares? El pitjor, però, no van ser els crits, sinó que no m’escoltava i que em va dir uns disbarats: que si el torno a deixar plantat mitja hora que veuré, que ja està tip de passar a un segon terme, que ell és primer que tots els altres... que com vaig vestida d’aquella manera... No puc més! Jo que estava convençuda que era el meu príncep blau, que m’imaginava que sempre em protegiria i em cuidaria tota la vida,... Quan es posa d’aquella manera, no sé què pensar. Després em demana perdó, però ja no puc més! Cada cop ho veig més clar: he de tallar amb ell, jo vull tenir un nòvio normal. Però com li dic? S’ho prendrà malament. Voldria desaparèixer”. La Isabel s’ha quedat paralitzada. S’adona que el que ha llegit és molt fort, es posa a comparar la lletra amb els treballs que té dels seus alumnes, després de passar uns quants fulls, exclama: “És de la Mònica”. Ho recull tot d’una revolada i surt de la classe per buscar a la tutora de la noia. Necessita contrastar-ho per no equivocar-se. Quan arriba a la sala de professors, la troba sola i mentre li apropa el full ,li diu: - Llegeix-te això –mentre li apropa el full- Ho he trobat a terra de la teva classe. Crec que és de la Mònica. - I tant que és de la Mònica! I està parlant del Rafa... Com pot ser que se’ns escapin aquestes coses....? - Vinga, vinga,... Ara és urgent pensar com els podem ajudar.

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

TEMES PER A TREBALLAR per Carme Thió de Pol




Tema: el sexisme i el respecte en les relacions de parella

Els humans tenim una tendència natural a l’aparellament, per la qual cosa, la majoria establim relacions de parella, més o menys estables, en el decurs de la nostra vida. Però, per instintives o naturals que siguin, les relacions formen part de tot allò que hem d’aprendre a la vida. L’aprenentatge de les relacions es fa a partir de l’experiència que tenim en el nostre entorn proper: com es relacionen amb nosaltres els nostres pares i adults de referència, quin són els models que ens donen en les seves relacions entre ells. En aquesta aprenentatges, no valen els discursos, sinó les vivències i les relacions que anem tenint. Què hem après, nosaltres, adults, de les relacions amb els nostres pares? I amb els mestres que hem tingut al llarg de la nostra vida? Les relacions de parella, evidentment, són diferents de les relacions entre pares i fills, i també de les relacions d’amistat, però tenen en comú amb qualsevol tipus de relació el fet que està en joc la integritat de la persona, l’autoestima, la dignitat, la independència... Aprendre a respectar i a fer-se respectar és la millor manera de preparar-se per poder afrontar positivament qualsevol relació, també la de parella. Hem après a respectar els nostres fills i la nostra parella? Hem après i ens fem respectar pels nostres fills i la nostra parella? Quan ens relacionem amb els nostres fills i quan parlem amb ells sobre les relacions entre persones, cal que tinguem molt present la societat en la qual vivim, on encara funcionen els models sexistes (especialment, masclistes) en les relacions de parella i també entre pares i fills. Cal educar als nois i les noies en el respecte envers ells mateixos i envers els altres, en autoafirmar-se sense trepitjar ni deixar-se trepitjar, en valorar-se i valorar les persones per les seves qualitats humanes, en actuar amb responsabilitat i assumir-la... Hi ha elements sexistes en les relacions amb els nostres fills i alumnes? Per exemple, parlem només amb les noies de la responsabilitat i les precaucions que cal prendre o ho fem també amb els nois? L’establiment de les relacions afectives amb els fills i filles basades en el respecte i en la confiança mútues, els permet anar elaborant els recursos per detectar allò que no és adequat en les relacions que ells estableixen i establiran al llarg de la seva vida. Caldrà, però, que sempre ens tinguin al seu costat per ajudar-los i acompanyar-los en les decisions difícils i doloroses que, a vegades, s’han de prendre. L’educació, la formació i la maduració personal s’inicien des dels primers anys; quan arriba l’adolescència, s’ha d’anar completant el procés, que serà més positiu depenent de com hagin estat els aprenentatges previs. Assegurant el present garantim un bon futur. Anem vivint i educant els fills i els alumnes perquè puguin viure positivament el seu present de relacions personals?

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”



1. Començarem la Trobada, com sempre, llegint en veu alta el text del Butlletí: “El príncep blau”. Podem obrir el diàleg convidant els assistents a contestar la primera de les “Qüestions”: ”En què es basen les relacions de parella del nois i noies que tenim al voltant nostre?“. O bé, podem adaptar la pregunta a “Quines són les qualitats que creiem que el nostre fill /filla busca en qui podria ser la seva parella?” Cadascú, o per parelles, elabora dues llistes, amb cinc o sis característiques: quines característiques pensem que busquen en la parella ideal femenina i quines en la parella ideal masculina. 2. Un cop elaborades les llistes, les contrastarem amb unes que trobareu a l’Informe “La violencia de género en las mujeres jóvenes”. (Es tracta d’una llista elaborada a partir de consultes anònimes a nois i noies d’un institut de Madrid, no cal buscar-hi generalitzacions, però pot servir per començar a parlar sobre les “preferències “ dels nostres fills, filles i alumnes). 3. Entre tots, podem anar comentant les llistes i veure quines diferències hi trobem: per una banda, diferències entre les llistes de l’Informe que tenim al material complementari i les que han sortit als grups; per altra banda, comparem, també, les llistes sobre l’ideal femení i l’ideal masculí. Caldria anar comentar com poden incidir aquest ideals en les relacions dels adolescents. I aleshores, l’animador pot anar destacant els elements de prevenció, que no són altres que l’educació en i per al respecte. 4. Pot ser convenient anar seguint el text de la Sra. Thió i les qüestions que planteja per aprofundir en la reflexió sobre l’aprenentatge del respecte entre persones. 5. Ara que ja haureu enfocat el tema, anem a aproximar-lo a la realitat dels assistents a la Trobada, formulant al grup dues preguntes: √ √

Què és el que us desvetlla més sentiments de por, o us fa patir més, de les possibles relacions de parella del vostre fill/filla? Quines qualitats del vostre fill/filla us donen més tranquil·litat, quan us plantegeu les seves possibles relacions de parella?

6. Prenent com a referència la campanya “Talla amb els mals rotllos” (que teniu, també, a continuació), proposeu al grup elaborar els lemes (el logo, la imatge, una cançó, un pòster, etc.) d’una possible campanya per a fomentar el respecte entre els membres de les parelles. Recordeu que haureu de posar a disposició del grup l’espai i els materials necessaris (paper o cartolines, tisores, retoladors, revistes per retallar imatges o qualsevol altre element). 7. El resum de la Trobada pot seguir a l’exposició de les campanyes, i aprofitarem els conceptes i sentiments que hi apareguin, per destacar, tant com sigui possible, el paper de model que tenim pares i educadors. I posar l’accent en la prevenció, més que en l’alarma. Cal evitar, durant tota la Trobada, que el tema derivi cap a l’anecdotari social i la recerca (inútil) de culpables mediàtics. 8. Comiat i recordatori de la data de la propera Trobada!

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

LECTURES COMPLEMENTÀRIES LECTURA



1

LES RELACIONS A L’ADOLESCÈNCIA, PREVENIR ABUSOS I FOMENTAR LA CONFIANÇA I EL RESPECTE. Projecte d’Educació en Valors. Institut Municipal d’Educació (2006?) Aquests materials han estat adaptats de fonts diverses. Part de la unitat didàctica “Adolescència i canvis: com reforçar els processos d’autonomia?” ha estat adaptada del manual didàctic holandès “ZorgActief. Verzorging in de basisvorming”. L’adaptació del contingut i l’elaboració d’algunes parts noves ha estat realitzada per l’Anna Mesalles i Judit Rifà, del Projecte d’Educació en Valors de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. El disseny gràfic de les unitats ha estat realitzat per la Cristina Torron.

NOTA PER ALS EDUCADORS D’ESO I BATXILLERAT: Aquesta publicació té unes activitats preparades i ben dissenyades perquè els tutors puguin dur a terme unes sessions de reflexió sobre el tema, prou interessants.

El professor/a hauria d’explicar als alumnes que una relació de parella sana suposa respecte, comunicació, afecte, amor, comprensió, recolzament, sinceritat, confiança, amistat, plaer, responsabilitat i no violència. La base d’una relació amorosa sana és la igualtat, la comunicació i el respecte. És necessari que les parelles tinguin una participació igual en tots els aspectes de la relació, que comparteixin sentiments i preocupacions i que mostrin respecte als límits emocionals i físics de la parella. Una relació perfecte no existeix, però sí que es pot treballar per tal d’aconseguir una relació sana. El professor/a pot fer les següents preguntes, entre d’altres que cregui convenient, a l’alumnat per tal d’ajudar a entendre’ls que és una relació sana:  Una relació de parella sana és només una relació en la qual no hi ha un abús o és quelcom més ampli i profund?  És necessari en una relació sana que es mantinguin relacions sexuals?  Una relació sana implica que les parelles no tenen secrets entre ells? La següent llista de característiques d’una relació sana pot ser utilitzada en el transcurs del debat per part del professorat per tal d’aclarir a l’alumnat quins són els trets característiques de les relacions de parelles sanes.                 

Existeix una comunicació oberta i espontània (escoltes a la teva parella i a la inversa). Hi ha unes regles i uns límits molt clars, però aquests s’adopten amb el consentiment per part dels dos membres de la parella. La pròpia personalitat i la llibertat personal són molt importants. Gaudeixes mentre fas coses per a tu mateix, però també per a la teva parella. Et diverteixes amb la teva parella i tens sentit de l’humor. No controles a la teva parella, ni tens una obsessió per ell/ella. Estàs disposat a agafar compromisos i no vols portar sempre la raó. Tens confiança en tu mateix i tens dignitat pròpia. Si es produeix un conflicte, intentes resoldre’l immediatament. Pots acceptar la crítica constructiva. Hi ha un equilibri entre donar i rebre. Si discuteixes amb la teva parella, ho fas d’una manera honrada i democràtica. Ets tolerant respecte a la teva parella i estàs disposat a perdonar-lo a ell o ella. Pots comprendre que a la teva parella li interessin altres coses. Pots gaudir d’estar sol/a i tens respecte per a la intimitat de l’altre. Hi ha un equilibri entre estar junts i estar sol/a. Estimules el desenvolupament personal. Poses atenció a la continuïtat de la teva relació.

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

LECTURA

2

GARRIDO LORA, MANUEL, “La representació de la violència”, Quaderns del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), núm. 17 - setembre-desembre 2003, (en línia), http://www.audiovisualcat.net/publicacions/Q17garrido.pdf Conflicte i violència de gènere en el discurs publicitari NOTA: Tot els articles del quadern són molt interessants i poden resultar de gran ajuda si es vol enfocar el tema de la violència, des de la influència dels mitjans de comunicació, la TV i la publicitat. No tota la violència representada a la televisió, inclosa la publicitat, té la mateixa capacitat d'afectar la ment humana, per això l'escenificació més perillosa seria aquella en què (DONNERSTEIN, 1998: 54-55): - L'agressor és atractiu i actua per raons moralment adequades. - L'agressor es troba immers en contínues accions violentes aparentment realistes. - L'agressor és recompensat pels seus actes. - L'agressor fa servir armes convencionals. - L'agressor executa les seves accions sense conseqüències visibles. - L'acció està impregnada d'un cert sentit de l'humor.

LECTURA

3

Diverses propostes per al treball de tutoria amb adolescents:

3.1 ALEGRE DE LA ROSA, OLGA MARÍA, “La educación sentimental”, en Cuadernos de Pedagogia, nº 358, junio de 2006 (Tema del mes: Violencia de género). La educación sentimental “Sólo se ve bien con el corazón, lo esencial es invisible a los ojos” (Saint-Exupéry, 1999) Las personas que gozan de una buena educación afectiva suelen sentirse más satisfechas, son más eficaces, hacen rendir mejor su talento natural y resuelven sus conflictos de una forma no violenta. De otra parte, las carencias en las habilidades emocionales y sentimentales afectan a los estudiantes adolescentes dentro y fuera del contexto escolar, por lo que es necesario integrar en el currículo el desarrollo de habilidades emocionales. Extremera y Fernández-Berrocal (2004) encontraron cuatro áreas fundamentales en las que una falta de educación emocional provoca o facilita la aparición de problemas: a) déficit en los niveles de bienestar y ajuste del alumnado; b) disminución en la cantidad y la calidad de las relaciones interpersonales; c) descenso del rendimiento académico, y d) aparición de conductas disruptivas y consumo de sustancias adictivas. Desde nuestro programa Educación para el Presente sin Violencia, la educación sentimental supone una toma de conciencia respecto a la diversidad expresiva y de sentimientos con nosotros mismos y en nuestras relaciones interpersonales. Cinco competencias pueden vincularse con la educación sentimental: a) el conocimiento de las propias emociones; b) la capacidad de controlar las emociones; c) la capacidad de motivarse uno mismo; d) el reconocimiento de las emociones ajenas, y e) las competencias vinculadas a la relación interpersonal. Relacionado con las cinco competencias anteriores, nuestro programa educativo presenta el estudio de un tema –la educación sentimental- que ha despertado un gran interés entre el profesorado participante, puesto que ha sido trabajado por 147 niños y niñas adolescentes de España, Italia, Alemania y Dinamarca y sus docentes (diez profesores y profesoras), los cuales informan de la elevada implicación de los estudiantes en este contenido didáctico. En él le destaca la importancia de la educación sentimental como forma de promover el cambio de los bloqueos emocionales en los jóvenes y de las diferencias de género. Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

3.2 GARCÍA SALOMÓN, MONTSERRAT, “Els paranys de l’amor”, a Senderi, educació en valors, butlletí n. 25, (en línia), http://www.senderi.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=926&mode=&order=0 (Consulta: setembre de 2006)

Els paranys de l'amor. Tallers de prevenció de relacions abusives per a adolescents i joves (TRA) Montserrat Garcia Salomon (*) Aquesta experiència s'ha analitzat en el marc del Fórum de valors del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona. Aquest projecte nascut l’any 2002 a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona és fruit del seu compromís actiu amb l’eradicació de les violències envers les dones. Els tallers de prevenció de relacions abusives (TPRA) es conceben com a estratègia educativa que treballa proactivament per promoure el desenvolupament de valors, actituds i models relacionals que facilitin assolir la construcció de relacions igualitàries entre noies i nois que contribueixin a eradicar la incidència de les violències envers les dones, en establir unes relacions afectives satisfactòries. Així, els tallers es plantegen ser un instrument que ajudi a visualitzar i a prendre consciència de la desigualtat de gènere, dels tòpics referents a l’amor i a les relacions de parella i de les diverses manifestacions de violència en les relacions personals afectives quotidianes. Aquestes identificacions (elements cabdals de prevenció) ens han de permetre reconèixer els valors, les actituds i els comportaments que ens cal qüestionar ja que poden potenciar relacions afectives travessades per l’abús. Els tallers s’adrecen a població adolescent i jove de 14 a 18 anys ja que aquest període representa un moment clau en la consolidació de la identitat, on prenen gran importància els referents culturals, l’assumpció dels rols de gènere, la identitat sexual i el grup com a referent identitari i vehiculitzador de les relacions interpersonals

3.3 INSTITUT CATALÀ DE LES DONES (Generalitat de Catalunya), http://www.gencat.net/icdona/tallaindex.htm 25 de novembre - Dia internacional per a l'eliminació de la violència vers les dones

Campanya mediàtica "Talla amb els mals rotllos. enRAONA" L'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya va iniciar el passat novembre, en el marc de la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, la campanya "Talla amb els mals rotllos", que engloba diverses actuacions sota el lema "enRAONA". L'objectiu de la campanya és fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya (entre 16 i 25 anys), i específicament als nois, un missatge d'alerta per tal que s'allunyin de les conductes possessives, de la gelosia, del control i de l'agressivitat que apareixen sovint en les primeres relacions sentimentals i que la cultura tradicional ha justificat com a inherents a la passió amorosa i socialment acceptables entre la població masculina. El lema genèric de la campanya, "Talla amb els mals rotllos", és el nom que engloba les accions de prevenció adreçades a la població jove que porta a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya aquesta legislatura i que, a més de campanyes mediàtiques, conté un programa de formació per a joves agents educatius. Aquesta actuació forma part del programa d'actuacions per a la sensibilització social del Programa per a l'abordatge integral de les violències contra les dones (2005-2007), que és un dels eixos que configuren el V Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones (2005-2007).

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

LECTURA

4

HIRIGOYEN, MARIE-FRANCE, (1999) El Acoso moral (El maltrato psicológico en la vida cotidiana). Barcelona: Paidós. Consejos prácticos para la pareja y la familia:  Identificar: En primer lugar, la víctima debe identificar el proceso perverso, que consiste en hacerla cargar con toda la responsabilidad del conflicto. Sólo nos defendemos bien cuando nos sustraemos al dominio, es decir, cuando aceptamos la idea de que el agresor, sea cuales fueren los sentimientos que le hayamos profesado o que le profesemos todavía, tiene malas intenciones y resulta peligroso para nosotros. Una de las reglas esenciales que debemos cumplir cuando nos acosa un perverso moral es dejar de justificarnos.  Actuar: La víctima debe abandonar su posición de inmovilizada y convertirse en la persona que impide que las cosas sigan dando vueltas en la misma dirección.  Resistir psicológicamente: Para resistir psicológicamente, es importante recibir algún tipo de apoyo.  Hacer que intervenga la justicia: A veces, la crisis sólo se puede resolver con la intervención de la justicia. Utilizar esa mirada exterior permite aclarar las cosas y decir “no”. Entrevista de La Vanguardia (4 de noviembre de 2001) a Marie-France Irigoyen: “HEMOS PERDIDO LOS VALORES” “Tras una persona que descalifica a otra y la ridiculiza siempre que puede señalando sus debilidades y errores hasta hacerla sentir culpable y que pierda la confianza en sí misma, hay un acosador moral. El perfil de este vampiro posmoderno es el del triunfador, sin moral y sin escrúpulos, pero con grandes dotes sociales y envidiable desenvoltura. Hirgoyen está consiguiendo llevarlos ante los tribunales. Pero sabe que esto no basta, porque en realidad, tras un acosador hay un ser humano que ha perdido la dignidad. Debemos revisar nuestros valores: “Estamos en una sociedad narcisista que invita al culto al ego: hay que labrarse un porvenir, ser rico, poderoso y demostrarlo; el auténtico valor de la persona tiene muy poca importancia. Ya nadie tiene problemas de conciencia por renegar de su palabra. Las personas importantes, las que sirven de modelo a los jóvenes, pasan fácilmente de la verdad ala mentira. Una sociedad violenta y despectiva generará individuos violentos y despectivos. Para que la sociedad cambie debemos cuestionarnos a nosotros mismos, cambiar nosotros.”

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

ALTRES CONSULTES



Comisión para la investigación de malos tratos a mujeres

Informe: “LA VIOLENCIA DE GÉNERO EN LAS MUJERES JÓVENES”, (en línia), a http://www.malostratos.org/images/pdf/Informe menores.doc (consulta: setembre de 2006) Madrid, 30 de Noviembre de 2005 La dinámica que utilizamos “El hombre y la mujer ideal”, consiste en que los/as alumnos/as se dividen en dos grupos, por un lado las chicas y, por otro lado, los chicos. Cada grupo debe escribir cuáles son las características de su persona ideal y cuáles creen que son las características que las personas del grupo contrario prefieren en su persona ideal. Es decir, en el caso del grupo de chicas, deben escribir cómo les gustaría que fuera su persona ideal (generalmente hombre), y cómo sería la persona ideal (generalmente mujer) del grupo de los chicos. Tal y como se ha planteado la dinámica parece estar pensada para adolescentes heterosexuales. Sin embargo, en todos los casos se da la opción de que se realice la dinámica teniendo como referencia a personas del mismo sexo, pero debido a la presión grupal y a las especiales características de la etapa evolutiva por la que atraviesan los/as alumnos/as, han sido escasos los casos en que esto ha sucedido. Los objetivos que nos planteamos en esta sesión de trabajo son los siguientes: 1. 2. 3. 4. 5.

Socialización por género y reflexión sobre roles. Cuestionamiento de los modelos de masculinidad y feminidad. Posibilidades de elección. Reflexionar sobre la imagen del hombre y la mujer en los medios de comunicación. Reflexionar sobre la búsqueda de modelos perfectos.

Tras el trabajo por grupos se hace una exposición en gran grupo sobre la información que cada grupo ha recogido y se escribe todo ello en la pizarra. A continuación se presentan algunos de los resultados literalmente transcritos de una sesión con un grupo de secundaria de 2º ESO de un Instituto madrileño: GRUPO DE LAS CHICAS Describen a su persona ideal como: - Alto 1`80 - Guapo - Rubio - Ojos marrones, azules o verdes - Simpático - Que vista bien - Educado - Con dinero - Con coche o moto - Con tableta en los abdominales. - Que tenga mucho músculo. Fuerte. - Deportista - Que no fume ni beba - Listo - Amable - Respetuoso - Fiel - Que sea malote. GRUPO DE LOS CHICOS Describen a su persona ideal como: - Alta - Delgada - Guapa - 90 – 60 – 90 - Ojos azules o verdes Material Complementari E.S.O

Butlletí 29

-

Limpia (que se lave) Que se sepa el kamasutra de memoria Ninfómana Que utilice ropa interior transparente Que use tanga todos los días Simpática Que no me ponga los cuernos

A partir de todo este material se extraen unas conclusiones que se devuelven a los/as alumnos/as tratando de analizarlas entre todos/as: ⇒ Llama la atención la poca frecuencia con la que ambos sexos hablan de la reciprocidad en la relación “que nos queramos, que nos entendamos, que nos respetemos”. ⇒ Se da una ausencia total de valores en la pareja. En ningún caso se incluyen valores como la tolerancia, la generosidad, la solidaridad, honestidad, integridad... ⇒ Los/as adolescentes describen una pareja en términos muy superficiales, que encaja con los cánones de belleza actuales y con rasgos muy estereotipados. Esto se ve con más claridad en el grupo de los chicos. Ejemplo: hombre fuerte y con poder económico, o mujer sumisa y disponible para el hombre. ⇒ Los chicos realizan una descripción de la mujer claramente como objeto sexual y muy influida por la pornografía. ⇒ Las chicas hacen una descripción más completa, e incluyen un mayor número de atributos positivos, pero de igual forma hay una tendencia a lo material, a lo superficial. ⇒ Preocupa especialmente la elección que hacen del “malote”. Describiéndolo como el “típico chulo, caradura, rebelde, popular, el líder generalmente negativo...”. En él buscan reconocimiento social, seguridad y protección. Esta actitud se traduce en una relación no igualitaria por definición. La protección se brinda desde una posición superior. ⇒ En ningún caso se contempla la interculturalidad en la pareja. La descripción que realizan ambos grupos es la de una persona de raza blanca. Este dato choca especialmente debido a la situación actual de nuestro país y la tendencia creciente a acoger personas de diversas culturas y razas. Y quizás donde esta multiculturalidad sea más visible es, precisamente, en las aulas. ⇒ Se analiza la procedencia de estos modelos de belleza y, sobre todo, las consecuencias de no encajar en la perfección que se recoge en los medios de comunicación y la sociedad. Entre estas consecuencias señalamos la baja autoestima, la depresión, los trastornos de alimentación o las operaciones estéticas (operaciones de labios, aumento de pecho, liposucciones...). ⇒ Se destapan los “trucos” utilizados por los medios de comunicación para alcanzar el producto deseado, como por ejemplo, el efecto del maquillaje, la iluminación, los retoques por ordenador de reportajes fotográficos, etc. ⇒ Destaca de forma muy positiva la elección de una pareja que “no beba, ni fume”, descripción que se repite en gran cantidad de los institutos visitados y que se da en ambos grupos aunque con más frecuencia en el grupo de las chicas. Hay que tener en cuenta, una vez más, que estos/as alumnos/as están en plena adolescencia, quieren romper con los modelos establecidos, se dejan influir por el grupo y pretenden provocar. Si bien, su trabajo no se corresponde siempre con el pensamiento individual de cada uno/a de ellos/as, sí recoge una idea grupal y nos orienta sobre la forma sexista en la que muchos/as de estos/as adolescentes construyen su identidad asociando los valores femeninos con la debilidad y la sumisión y los masculinos con la fuerza, el control y la dureza emocional.

Material Complementari E.S.O

Butlletí 29